ActiFolio: Lliurament de l'activitat 3

En aquesta següent entrega continuo parlant del mateix concepte però filant una mica més prim. 

La raó és que, sovint quan anem a les platges, trobem els cartells amb diverses prohibicions com; acampar, posar música alta, fer foguera, gossos…

Això no obstant, acostumem a veure grups de gent amb música alta molestant al del costat que, senzillament, vol sentir les onades del mar… O darrerament s’ha posat de moda, fer barbacoes a les platges tot i que no està permès. 

Així i tot, no es fa res al respecte i, per tant, ho continuen fent. En canvi, ningú s’atreveix a portar el seu gos en temporada alta a les platges ordinàries, perquè està molt controlat. Que no dic que no es faci, però que es miri de la mateixa manera que les altres normes no?…

La prohibició d’entrar gossos a les platges és un reflex de la nostra societat, on sovint es culpen els animals per problemes que són de naturalesa humana.

La ironia és evident: prohibeixen els gossos, criatures que poden aportar alegria i vida a l’espai, mentre que deixen passar les deixalles que nosaltres mateixos generem.

Les platges, rius, parcs… amb el seu encant natural, es veuen empobrides per la nostra irresponsabilitat. Plàstics, llaunes i altres residus són testimonis silenciosos de la falta de respecte que tenim cap a l’entorn.

La contraposició entre la prohibició dels gossos i l’abundància de deixalles ens obliga a replantejar les nostres prioritats. Més que restringir l’accés dels gossos, potser, hauríem de centrar-nos en educar i promoure la neteja i respecte per la natura. 

Els animals no són el problema; som nosaltres els que hem de canviar la nostra mirada i la nostra actitud cap a l’entorn.

És per això que la meva idea de combinar les fotografies amb un dibuix que reflecteix la realitat de la nostra societat: contaminació de l’entorn abans d’arribar al gorg (realitzat per l’humà) però amb la prohibició de l’entrada dels gossos a aquests espais, és clar, que la fotografia en què apareixo jo amb el meu gos a l’aigua no hi havia cap plàstic, perquè òbviament en el moment de la fotografia, sempre volem captar un moment romantitzat i maco, però la realitat que per accedir a aquest riu sempre s’atravessen zones plenes de bosses, plàstics i llaunes llençades pel bosc…

Amb aquesta dualitat vull posar de manifest la hipocresia de la situació: per què se sanciona l’entrada de gossos a segons quins indrets, quan els veritables responsables de la contaminació som els humans?

A través d’aquesta crítica visual, vull transmetre un missatge sobre la necessitat de plantejar les nostres prioritats.

Aleshores, la imatge neta simbolitza el desig de convivència amb la natura i les mascotes, mentre que el dibuix mostra i recorda la responsabilitat de preservar l’entorn és nostra, no dels animals.

Enllaç drive: https://drive.google.com/drive/u/0/folders/16w3h6WVneKaxmZ2jTEAWGAh45aCo9B7h?hl=es

 

Bona tarda,

Les imatges d’aquesta setmana continuant amb el fil conductor de la setmana passada, la primera; ens indica prohibició en zones verdes o parcs infantils per part dels gossos. Els cartells clarament tenen com a objectiu marcar un límit de convivència ciutadana. Establint una norma la qual prohibeix que els gossos no poden entrar al parc infantil.

 

La segona imatge trobada fora d’un supermercat, amb una anella per lligar la corda del gos, perquè aquest s’esperi allà mentre la persona entra a comprar.

D’una banda, puc entendre que hi ha gossos que potser embruten la botiga on es ven producte alimentari, però continuant amb el debat, també hi ha gossos molt educats, que no fan res. I, en canvi, hi ha persones que van molt brutes i poden també contaminar el menjar, així com maleducades que poden fer vandalisme… Per no parlar que hi ha gossos, que poden tenir traumes i que pot ser un veritable problema deixar-los fora sols. Així com pot haver-hi gent dolenta, que s’emporti el gos i el propietari d’aquest mentre està comprant no se n’adoni… Delimitant una frontera; una delimitació d’on poden passar els gossos i no. En aquest sentit, aquests missatges s’uneixen a nocions fonamentals com límit, frontera, diferència i alteritat.

I aquí és on ve la meva crítica, a tall d’exemple, recordo de petita amb el meu pare i la gossa anar a aquest parc on els pares seien al banc mentre menjaven pipes, les quals llençaven a terra (justificant que eren orgàniques) fent muntanyes i muntanyes, sense límit… I el meu pare m’esperava fora del ballat amb la gossa que teníem per aquells temps… I ara molts cops em ve la imatge d’aquell record, que el meu pare s’havia de quedar fora amb la gossa, mentre la resta de gent podia estar dins pel simple fet que no duien gos. En canvi, estaven embrutant i contaminant l’entorn.

En aquest cas són pipes que no és l’exemple més contaminant, però sovint podem trobar els parcs plens de bosses de patates, ampolles o brics de begudes… Quan dic, que les nocions de frontera i alteritat també apareixen en aquest context de la responsabilitat envers les mascotes, em refereixo al fet que els propietaris de gossos tenen la responsabilitat de vetllar per la seva conducta, respectant així les necessitats i drets d’altres ciutadans. No obstant això, deixen de banda que potser, hi ha altres factors que embruten igual o més l’espai que habitem, però, en canvi, no prohibeixen l’accés dels éssers humans…

De fet, durant l’època de la covid van fer diverses investigacions on el confinament va reduir a la meitat la contaminació, segons el país.Amb això ens adonem que el fet que durant el confinament la contaminació disminuís ens recorda que la nostra activitat diària té un impacte notable en el medi ambient i en la convivència urbana, però és més fàcil negar l’accés als gossos a segons quins indrets…

Si més no, entenc que també hi ha gossos que no estan educats i poden ser agressius, o pesats (perquè borden molt)… Però també trobem persones que són agressives, o que criden, i són maleducades.

En definitiva, les nocions de frontera i alteritat que mencionava amb anterioritat reflecteixen com construïm els nostres espais i com percebem els altres, dels humans respecte a la dels animals.

Els gossos, com a animals de companyia, sovint esdevenen un objecte de control i normativització en els espais públics, mentre que les conductes humanes, que també poden ser problemàtiques, sovint queden més invisibilitzades.

A l’últim, la responsabilitat cap a les mascotes implica educar-les i vetllar pel seu comportament, però també és important que reconeixem que les normes no sempre són aplicades de manera equitativa.

Mentre que les accions d’un gos poden portar a restriccions immediates, les accions de les persones sovint no són sancionades de la mateixa manera. Potser és hora de replantejar-nos no només les responsabilitats dels propietaris de mascotes, sinó també com fomentem una cultura de respecte i convivència que inclogui tant animals com persones.

 

Referències bibliogràfiques:

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. (2022). Jo m’espero aquí [Cartell]. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. (2019). Gossos no [Cartell]. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

El País. (2020). El confinamiento reduce a la mitad la contaminación en las 80 ciudades más pobladas de España. Recuperat de [https://elpais.com/sociedad/2020-04-11/el-confinamiento-reduce-a-la-mitad-la-contaminacion-en-las-80-ciudades-mas-pobladas-de-espana.html].

 

Enllaç drive: https://drive.google.com/drive/u/0/folders/1Gq31ZCaJbWPsEniMMIzW8gKMSxgT-xYC