En aquesta següent entrega continuo parlant del mateix concepte però filant una mica més prim. 

La raó és que, sovint quan anem a les platges, trobem els cartells amb diverses prohibicions com; acampar, posar música alta, fer foguera, gossos…

Això no obstant, acostumem a veure grups de gent amb música alta molestant al del costat que, senzillament, vol sentir les onades del mar… O darrerament s’ha posat de moda, fer barbacoes a les platges tot i que no està permès. 

Així i tot, no es fa res al respecte i, per tant, ho continuen fent. En canvi, ningú s’atreveix a portar el seu gos en temporada alta a les platges ordinàries, perquè està molt controlat. Que no dic que no es faci, però que es miri de la mateixa manera que les altres normes no?…

La prohibició d’entrar gossos a les platges és un reflex de la nostra societat, on sovint es culpen els animals per problemes que són de naturalesa humana.

La ironia és evident: prohibeixen els gossos, criatures que poden aportar alegria i vida a l’espai, mentre que deixen passar les deixalles que nosaltres mateixos generem.

Les platges, rius, parcs… amb el seu encant natural, es veuen empobrides per la nostra irresponsabilitat. Plàstics, llaunes i altres residus són testimonis silenciosos de la falta de respecte que tenim cap a l’entorn.

La contraposició entre la prohibició dels gossos i l’abundància de deixalles ens obliga a replantejar les nostres prioritats. Més que restringir l’accés dels gossos, potser, hauríem de centrar-nos en educar i promoure la neteja i respecte per la natura. 

Els animals no són el problema; som nosaltres els que hem de canviar la nostra mirada i la nostra actitud cap a l’entorn.

És per això que la meva idea de combinar les fotografies amb un dibuix que reflecteix la realitat de la nostra societat: contaminació de l’entorn abans d’arribar al gorg (realitzat per l’humà) però amb la prohibició de l’entrada dels gossos a aquests espais, és clar, que la fotografia en què apareixo jo amb el meu gos a l’aigua no hi havia cap plàstic, perquè òbviament en el moment de la fotografia, sempre volem captar un moment romantitzat i maco, però la realitat que per accedir a aquest riu sempre s’atravessen zones plenes de bosses, plàstics i llaunes llençades pel bosc…

Amb aquesta dualitat vull posar de manifest la hipocresia de la situació: per què se sanciona l’entrada de gossos a segons quins indrets, quan els veritables responsables de la contaminació som els humans?

A través d’aquesta crítica visual, vull transmetre un missatge sobre la necessitat de plantejar les nostres prioritats.

Aleshores, la imatge neta simbolitza el desig de convivència amb la natura i les mascotes, mentre que el dibuix mostra i recorda la responsabilitat de preservar l’entorn és nostra, no dels animals.

Enllaç drive: https://drive.google.com/drive/u/0/folders/16w3h6WVneKaxmZ2jTEAWGAh45aCo9B7h?hl=es